Curtmetratge
Laia Colom
2005 / 18´
" Silenci si us plau "
Sinopsis
Gènere: ficció. Frida viu enclaustrada al cel•luloide, dins d’una pel•lícula muda i aquest és el seu món, que l’asfixia. Un dia un projeccionista, repassant a la seva moviola la pel•lícula, la veu desesperada i la deixa sortir al món real, amb la condició que sigui només durant 24 hores. Frida, llavors, comença a descobrir un nou entorn, un nou ambient en el qual es veu capaç de convertir els sons de la gran ciutat en música. I llavors intenta cantar.
Comentaris del compositor
Aquesta fou una pel•lícula que, encara que sembli paradoxal, suposà un gran repte creatiu per a mí. La qüestió és que la directora no volia emprar la música de manera convencional, sinó que pretenia que la música sorgís del propi personatge, que fos ella qui la creés i aportés a la pel•lícula. Per tant, un tipus de música molt realista, que sorgis de l’adequada manipulació d’objectes o moviments físics, donant al conjunt un reconeixible to urbà. La seva aplicació era, doncs, substancialment diegètica i sincrònica. També hi ha una escena en la qual jo mateix vaig participar com a actor, fent el paper d’un vidrier que, en el procés de neteja d’unes finestres, simulava un exercici d’scratch i aportava així més ritme al que era una sequencia molt coreogràfica.
El curtmetratge s’iniciava amb un tema vodevil•lesc que sonava en una ràdio i concloïa amb un altre tema cabareter reforçat per trompeta. Entre tots dos, hi havia números de claqué interrelacionats amb els sons urbans tractats rítmicament, com ja he esmentat abans.